|
Cantata BWV 178
Wo Gott derr Herr nicht bei uns hält
Traducció al Català [Catalan Translation]
Cantata BWV 178 - Si Déu el Senyor no ens fa costat |
|
Celebració: 8è. Diumenge després de la Trinitat |
| |
Text original en alemany [Original German Text] |
|
Traducció al català [Catalan Translation] |
|
1 |
Coro |
1 |
Cor [S, C, T, B] |
| |
Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
Wo Gott der Herr nicht bei uns hält,
Wenn unsre Feinde toben,
Und er unser Sach nicht zufällt
Im Himmel hoch dort oben,
Wo er Israel Schutz nicht ist
Und selber bricht der Feinde List,
So ist's mit uns verloren. |
|
Si Déu el Senyor no ens fa costat,
quan els nostres enemics estan rabiüts
i no ens ve a donar un cop de mà
des del més alt del Cel,
si Ell no és, l’escut d’Israel
i ell mateix, no atalla l’enemic astut,
aleshores, estem perduts. |
| |
|
|
|
|
2 |
Choral e Recitativo A |
2 |
Coral i Recitatiu [Contralt] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Was Menschenkraft und -witz anfäht,
Soll uns billig nicht schrecken;
Denn Gott der Höchste steht uns bei
Und machet uns von ihren Stricken frei.
Er sitzet an der höchsten Stätt,
Er wird ihrn Rat aufdecken.
Die Gott im Glauben fest umfassen,
Will er niemals versäumen noch verlassen;
Er stürzet der Verkehrten Rat
Und hindert ihre böse Tat.
Wenn sie's aufs klügste greifen an,
Auf Schlangenlist und falsche Ränke sinnen,
Der Bosheit Endzweck zu gewinnen;
So geht doch Gott ein ander Bahn:
Er führt die Seinigen mit starker Hand,
Durchs Kreuzesmeer, in das gelobte Land,
Da wird er alles Unglück wenden.
Es steht in seinen Händen. |
|
El que pot fer el poder i la vilesa dels homes,
no gens ens hauria d’espantar;
ja que el Déu Suprem és amb nosaltres,
i ens guarda de llurs paranys.
Ell que en l’encimbellat tron s’asseu,
els seus consells ens revelarà.
Qui s’abraci a Déu amb sòlida fe,
Ell mai els oblidarà, ni els deixarà de mà;
Ell destrossa els qui van per mal camí
i posa a retxa llurs actes malsans,
si ells escometen amb grans avoleses,
amb conxorxes i amb serpentins enganys
per fer-se amb els seus malèvols intents;
Però, Déu va per uns altres viaranys:
Acomboia amb poderosa mà els seus,
pel mar del sofriment, a la terra promesa,
allí on s’acabaran totes les sofrences.
Això és a les seves mans. |
| |
|
|
|
|
3 |
Aria B |
3 |
Ària [Baix] |
| |
Violino I/II all' unisono, Continuo |
|
|
| |
Gleichwie die wilden Meereswellen
Mit Ungestüm ein Schiff zerschellen,
So raset auch der Feinde Wut
Und raubt das beste Seelengut.
Sie wollen Satans Reich erweitern,
Und Christi Schifflein soll zerscheitern. |
|
Com les rabents onades del mar
que rompen furioses contra una nau,
així bramula la còlera de l’enemic,
que vol fer-se seu el millor de l’esperit.
Volen que el regne de Satan es mengi el món,
i que la fràgil barca de Crist se’n vagi a fons. |
| |
|
|
|
|
4 |
Choral T |
4 |
Coral [Tenor] |
| |
Oboe d'amore I/II, Continuo |
|
|
| |
Sie stellen uns wie Ketzern nach,
Nach unserm Blut sie trachten;
Noch rühmen sie sich Christen auch,
Die Gott allein groß achten.
Ach Gott, der teure Name dein
Muß ihrer Schalkheit Deckel sein,
Du wirst einmal aufwachen. |
|
Ells ens tenen per heretges,
sedeguen la nostra sang;
fins esbomben que són Cristians,
i que sols a Déu ells obeeixen.
Ah, Déu, que el teu nom preuat,
sigui el tapall de ses maleses,
un dia, et tornaràs a desvetllar. |
| |
|
|
|
|
5 |
Choral e Recitativo B T A |
5 |
Coral [S, C, T, B] i Recitatiu [Baix, Tenor, Contralt] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Coro:
Auf sperren sie den Rachen weit, |
|
Cor (S, C, T, B):
Tenen ben obertes les seves gorges, |
| |
Bass:
Nach Löwenart mit brüllendem Getöne;
Sie fletschen ihre Mörderzähne |
|
Baix:
Fan sentir talment lleons llurs bruels;
fan xerricar les seves assassines dents. |
| |
Coro:
Und wollen uns verschlingen. |
|
Cor (S, C, T, B):
I fins se’ns volen cruspir. |
| |
Tenor:
Jedoch, |
|
Tenor:
Però, |
| |
Coro:
Lob und Dank sei Gott allezeit; |
|
Cor (S, C, T, B):
Lloeu i pregueu a Déu en tot moment; |
| |
Tenor:
Der Held aus Juda schützt uns noch, |
|
Tenor:
Car, encara ens defensa l’heroi de Judà, |
| |
Coro:
Es wird ihn' nicht gelingen. |
|
Cor (S, C, T, B):
Ells no se’n podran sortir. |
| |
Alt:
Sie werden wie die Spreu vergehn,
Wenn seine Gläubigen wie grüne Bäume stehn. |
|
Contralt:
S’esparpallaran com el boll,
mentre que llurs fidels pujaran com arbres verdejants. |
| |
Coro:
Er wird ihrn Strick zerreißen gar
Und stürzen ihre falsche Lahr. |
|
Cor (S, C, T, B):
Ell esqueixarà les seves xarxes del tot
I derrocarà la seva doctrina fal·laç. |
| |
Bass:
Gott wird die törichten Propheten
Mit Feuer seines Zornes töten
Und ihre Ketzerei verstören. |
|
Baix:
Déu extingirà els falsos profetes
amb el foc de la seva irritació
i acabarà amb llurs heretgies. |
| |
Coro:
Sie werden's Gott nicht wehren. |
|
Cor (S, C, T, B):
Davant Déu no tenen res a fer. |
| |
|
|
|
|
6 |
Aria T |
6 |
Ària [Tenor] |
| |
Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
Schweig, schweig nur, taumelnde Vernunft!
Sprich nicht: Die Frommen sind verlorn,
Das Kreuz hat sie nur neu geborn.
Denn denen, die auf Jesum hoffen,
Steht stets die Tür der Gnaden offen;
Und wenn sie Kreuz und Trübsal drückt,
So werden sie mit Trost erquickt. |
|
Calla, calla doncs, raó encongida!
No diguis pas: els creients s’han perdut,
la creu els ha donat nova vida.
Per a tots els qui esperen en Jesús,
resten obertes les portes del perdó;
i quan la creu i l’aflicció els té abatuts,
són envigorits amb el seu consol. |
| |
|
|
|
|
7 |
Coro |
7 |
Coral [S, C, T, B] |
| |
Corno e Oboe I/II e Violino I col Soprano, Violino II coll'Alto, Viola col Tenore, Continuo |
| |
Die Feind sind all in deiner Hand,
Darzu all ihr Gedanken;
Ihr Anschläg sind dir, Herr, bekannt,
Hilf nur, dass wir nicht wanken.
Vernunft wider den Glauben ficht,
Aufs Künftge will sie trauen nicht,
Da du wirst selber trösten. |
|
Tots els enemics són a les teves mans,
i també tots llurs pensaments;
tu, Senyor prou saps de llurs escarns,
ajuda’ns perquè no defallim.
Si la raó, contra la fe es vol abraonar,
no tindrà res a fer en l’avenir,
puix, tu mateix conhort ens donaràs. |
| |
Den Himmel und auch die Erden
Hast du, Herr Gott, gegründet;
Dein Licht lass uns helle werden,
Das Herz uns werd entzündet
In rechter Lieb des Glaubens dein,
Bis an das End beständig sein.
Die Welt lass immer murren. |
|
El cel i també la terra
Tu, Senyor, els vas crear;
que ens il·lumini la teva claror,
i que el nostre cor sigui ablamat
de la teva fe, que és el ver amor,
que s’hi quedi fins al final.
Deixa que rondini el món. |
| |
|
|
|
|
-- |
Traducció al català d’Antoni Sàbat i Aguilera |
|
Contributed by Antoni Sàbat i Aguilera (April 2009, June 2014) |
