Cantata BWV 164
Ihr, die ihr euch von Christo nennet
Traducció al Català [Catalan Translation]
Cantata BWV 164 - Vosaltres que us anomeneu deixebles de Crist |
Celebració: 13è Diumenge després de la Trinitat |
|
Text original en alemany [Original German Text] |
|
Traducció al català [Catalan Translation] |
1 |
Aria T |
1 |
Ària [Tenor] |
|
Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
|
Ihr, die ihr euch von Christo nennet,
Wo bleibet die Barmherzigkeit,
Daran man Christi Glieder kennet?
Sie ist von euch, ach, allzu weit.
Die Herzen sollten liebreich sein,
So sind sie härter als ein Stein. |
|
Vosaltres, que us anomeneu deixebles de Crist,
on resta aquella caritat,
amb la que hom us reconeix com cristians?
Es troba, ai, molt lluny de vosaltres!
Caldria que els vostres cors vessessin d’amor,
per contra, són més durs que el marbre. |
|
|
|
|
2 |
Recitativo B |
2 |
Recitatiu [Baix] |
|
Continuo |
|
|
|
Wir hören zwar, was selbst die Liebe spricht:
Die mit Barmherzigkeit den Nächsten hier umfangen
Die sollen vor Gericht
Barmherzigkeit erlangen.
Jedoch, wir achten solches nicht!
Wir hören noch des Nächsten Seufzer an!
Er klopft an unser Herz; doch wirds nicht aufgetan!
Wir sehen zwar sein Händeringen,
Sein Auge, das von Tränen fleußt;
Doch lässt das Herz sich nicht zur Liebe zwingen.
Der Priester und Levit,
Der hier zur Seite tritt,
Sind ja ein Bild liebloser Christen;
Sie tun, als wenn sie nichts von fremdem Elend wüssten,
Sie gießen weder Öl noch Wein
Ins Nächsten Wunden ein. |
|
Si bé, ja sabem què el ver amor vol dir:
Els qui ara tenen misericòrdia del germà,
en ser cridat a judici,
misericòrdia, abastaran.
Però, nosaltres d’això no en fem cas!
No volem sentir, del pròxim, els planys!
Ell truca al nostre cor; però no l’obrim!
Nosaltres veiem les seves mans suplicants,
i els seus ulls de llàgrimes negats;
però el nostre cor d’amor no s’entendreix.
El clergue i el levita,
que passen sense dir res,
són la viva imatge del cristià indiferent;
fan com si no sentissin cap compassió pel foraster,
i ni oli, ni vi, gosen posar,
a les nafres del seu germà. |
|
|
|
|
3 |
Aria A |
3 |
Ària [Contralt] |
|
Flauto traverso I/II, Continuo |
|
|
|
Nur durch Lieb und durch Erbarmen
Werden wir Gott selber gleich.
Samaritergleiche Herzen
Lassen fremden Schmerz sich schmerzen
Und sind an Erbarmung reich. |
|
Només amb amor i amb caritat,
podrem assemblar-nos a Déu.
Els cors com el del samarità
sofreixen amb el sofriment aliè,
i són rics en pietat. |
|
|
|
|
4 |
Recitativo T |
4 |
Recitatiu [Tenor] |
|
Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
|
Ach, schmelze doch durch deinen Liebesstrahl
Des kalten Herzens Stahl,
Dass ich die wahre Christenliebe,
Mein Heiland, täglich übe,
Dass meines Nächsten Wehe,
Er sei auch, wer er ist,
Freund oder Feind, Heid oder Christ,
Mir als mein eignes Leid zu Herzen allzeit gehe!
Mein Herz sei liebreich, sanft und mild,
So wird in mir verklärt dein Ebenbild. |
|
Ah, amb el teu doll d’amor,
fes que es fongui el fred cor d’acer,
perquè jo, amb ver amor de cristià,
m’avesi, cada dia, Salvador meu,
perquè el dol del meu germà,
sigui qui sigui, no hi fa res,
amic o enemic, pagà o cristià,
m’arribi al cor com si fos el meu propi patir!
Que el meu cor sigui amorós, tendre i clement,
perquè s’emmiralli la teva viva imatge en mi. |
|
|
|
|
5 |
Aria (Duetto) S B |
5 |
Ària - Duet [Soprano, Baix] |
|
Flauto traverso I/II e Oboe e Violino I/II, tutti all'unisono, Continuo |
|
|
|
Händen, die sich nicht verschließen,
Wird der Himmel aufgetan.
Augen, die mitleidend fließen,
Sieht der Heiland gnädig an.
Herzen, die nach Liebe streben,
Will Gott selbst sein Herze geben. |
|
Aquelles mans que mai no es clouen,
se’ls obrirà el cel de bat a bat!
Els ulls que vessen compassió,
del Salvador veuran la pietat,
els cors que d’amor es moren,
Déu mateix els donarà el seu cor. |
|
|
|
|
6 |
Choral |
6 |
Coral [S, C, T, B] |
|
Oboe I/II e Violino I col Soprano, Violino II coll'Alto, Viola col Tenore, Continuo |
|
Ertöt uns durch dein Güte,
Erweck uns durch dein Gnad!
Den alten Menschen kränke,
Dass der neu' leben mag
Wohl hier auf dieser Erden,
Den Sinn und all Begehrden
Und Gdanken habn zu dir. |
|
Mortifica’ns per la teva bondat,
desvetlla’ns per la teva gràcia,
fes que l’home vell defalleixi,
perquè en visqui un de novell,
i que, en tota aquesta terra,
el seu seny i els seus anhels,
i enteniment, romanin amb tu. |
|
|
|
|
-- |
Traducció al català d’Antoni Sàbat i Aguilera |
Contributed by Antoni Sàbat i Aguilera (April 2009, June 2014) |