Recordings/Discussions
Background Information
Performer Bios

Poet/Composer Bios

Additional Information

Texts & Translations: Main Page | Cantatas BWV 1-50 | Cantatas BWV 51-100 | Cantatas BWV 101-150 | Cantatas BWV 151-200 | Cantatas BWV 201-224 | Other Vocal BWV 225-249 | Chorales BWV 250-438 | Geistliche Lieder BWV 439-507 | AMN BWV 508-524 | Other Vocal 1081-1164 | BWV Anh | Chorale Texts | Emblemata | Sources | Poets & Composers
Discussions: Texts: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Translations: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Part 4


Cantata BWV 186
Ärgre dich, o Seele, nicht
Traducció al Català [Catalan Translation]
Cantata BWV 186 - No t’enutgis, ànima meva

Celebració: 7è Diumenge després de la Trinitat

 

Text original en alemany [Original German Text]

 

Traducció al català [Catalan Translation]

 

Erster Teil

 

Primera Part

1

Coro

1

Cor [S, C, T, B]

 

Oboe I e Violino I all' unisono, Oboe II e Violino II all' unisono, Fagotto, Continuo

 

Ärgre dich, o Seele, nicht,
Dass das allerhöchste Licht,
Gottes Glanz und Ebenbild,
Sich in Knechtsgestalt verhüllt,
Ärgre dich, o Seele, nicht!

 

No t’enutgis, ànima meva,
perquè l’esplendor suprema,
la imatge i el fulgor diví,
s’assemblin a un servent humil,
no t’enutgis, ànima meva!

       

2

Recitativo B

2

Recitatiu [Baix]

 

Continuo

   
 

Die Knechtsgestalt, die Not, der Mangel
Trifft Christi Glieder nicht allein,
Es will ihr Haupt selbst arm und elend sein.
Und ist nicht Reichtum, ist nicht Überfluss
Des Satans Angel,
So man mit Sorgfalt meiden muss?
Wird dir im Gegenteil
Die Last zu viel zu tragen,
Wenn Armut dich beschwert,
Wenn Hunger dich verzehrt,
Und willst sogleich verzagen,
So denkst du nicht an Jesum, an dein Heil.
Hast du wie jenes Volk nicht bald zu essen,
So seufzest du: Ach Herr, wie lange willst du mein vergessen?

 

L’aparença de servent, les mancances, el dolor,
no només les pateixen els membres de Crist,
fins i tot el seu Cap volgué ser pobre i miserable.
I no són, potser, la riquesa i l’abundor,
els paranys de Satanàs,
dels que cal, posar cura en defugir?
Al contrari, si el teu fardell
et sembla massa pesat de portar,
quan t’amoïna la pobresa,
quan t’abalteix la fam,
i estàs a quatre passes de la desesperació,
és que no penses en Jesús, el teu salvador.
Si com tota aquesta gernació, no tens res per menjar,
llavors sospiraràs: Ah Senyor, quan de temps m’oblidaràs?

       

3

Aria B

3

Ària [Baix]

 

Continuo

   
 

Bist du, der mir helfen soll,
Eilst du nicht, mir beizustehen?
Mein Gemüt ist zweifelsvoll,
Du verwirfst vielleicht mein Flehen;
Doch, o Seele, zweifle nicht,
Laß Vernunft dich nicht bestricken.
Deinen Helfer, Jakobs Licht,
Kannst du in der Schrift erblicken.

 

Si tu que ets qui m’hauria d’ajudar,
perquè no corres al meu costat?
El meu esperit és ple de dubtes,
tal volta els meus precs, rebutges;
però, ànima meva, no et malfiïs,
no deixis que la raó t’ensarroni,
el teu Salvador, la llum de Jacob,
el pots veure a l’Escriptura ben a prop.

       

4

Recitativo T

4

Recitatiu [Tenor]

 

Continuo

   
 

Ach, dass ein Christ so sehr
Vor seinen Körper sorgt!
Was ist er mehr?
Ein Bau von Erden,
Der wieder muss zur Erde werden,
Ein Kleid, so nur geborgt.
Er könnte ja das beste Teil erwählen,
So seine Hoffnung nie betrügt:
Das Heil der Seelen,
So in Jesu liegt.
O selig! wer ihn in der Schrift erblickt,
Wie er durch seine Lehren
Auf alle, die ihn hören,
Ein geistlich Manna schickt!
Drum, wenn der Kummer gleich das Herze nagt und frisst,
So schmeckt und sehet doch, wie freundlich Jesus ist.

 

Ai las, perquè un cristià,
es capfica tant pel seu cos!
Al cap i a la fi, que és?
Un bastiment de terra
que a la terra ha de tornar,
un embolcall emmanllevat, només.
Ell podria, de cert, escollir la millor part,
amb què, la seva esperança mai es perdés:
La salut de les ànimes,
que rau en Jesús.
O que sortós!, qui en l’evangeli el troba,
Àdhuc, en el seu mestratge, confia,
per tots aquells que l’escolten,
el seu Mannà espiritual, envia!
Per tant, quan us rosegui i mengi el cor l’abatiment,
aleshores, tasteu i veureu com n’és Jesús de benvolent!

       

5

Aria T

5

Ària [Tenor]

 

Oboe, Continuo

   
 

Mein Heiland lässt sich merken
In seinen Gnadenwerken.
Da er sich kräftig weist,
Den schwachen Geist zu lehren,
Den matten Leib zu nähren,
Dies sättigt Leib und Geist.

 

El meu Salvador es fa present,
en els seus pietosos quefers.
Així se’ns mostra poderós,
quan l’ànima feble instrueix,
quan el cos malaltís nodreix,
i sacia ambdós, ànima i cos.

       

6

Choral

6

Coral [S, C, T, B]

 

Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo

   
 

Ob sichs anließ, als wollt er nicht,
Laß dich es nicht erschrecken;
Denn wo er ist am besten mit,
Da will ers nicht entdecken.
Sein Wort lass dir gewisser sein,
Und ob dein Herz spräch lauter Nein,
So lass dir doch nicht grauen.

 

Mal que et sembli que no et vol,
el coratge no has de perdre;
puig quan el tenim més a prop,
ell no vol deixar-se veure.
Que la seva paraula per tu sigui certa
i encara que el cor et digui que no,
no has de perdre mai la por.

       
 

Zweiter Teil

 

Segona Part

7

Recitativo B

7

Recitatiu [Baix]

 

Violino I/II, Viola, Continuo

   
 

Es ist die Welt die große Wüstenei;
Der Himmel wird zu Erz, die Erde wird zu Eisen,
Wenn Christen durch den Glauben weisen,
Dass Christi Wort ihr größter Reichtum sei;
Der Nahrungssegen scheint
Von ihnen fast zu fliehen,
Ein steter Mangel wird beweint,
Damit sie nur der Welt sich desto mehr entziehen;
Da findet erst des Heilands Wort,
Der höchste Schatz,
In ihren Herzen Platz:
Ja, jammert ihn des Volkes dort,
So muss auch hier sein Herze brechen
Und über sie den Segen sprechen.

 

El món és una campanya erma;
el cel és com l’aram, la terra és com l’acer,
mes, els cristians, saben que gràcies a la fe,
la paraula de Crist és la més gran riquesa.
De la benedicció dels aliments
sembla que no en fan cas
no paren de plorar, perquè troben a faltar,
allò, que, ara, en el món tant escasseja;
si al final la paraula del salvador,
la més gran riquesa,
troba un espai dins dels seus cors:
Sí, igual que allí el commogué el plany de la gent
aquí, el seu cor no pot fer més que trencar-se,
i vessa damunt d’ells paraules de benaurança.

       

8

Aria S

8

Ària [Soprano]

 

Violino I/II all' unisono, Continuo

   
 

Die Armen will der Herr umarmen
Mit Gnaden hier und dort;
Er schenket ihnen aus Erbarmen
Den höchsten Schatz, das Lebenswort.

 

Els pobres els abraçarà el Senyor,
amb pietat, ara i en tot moment;
i compassiu els fa el present,
de paraules de vida, el més gran tresor.

       

9

Recitativo A

9

Recitatiu [Contralt]

 

Continuo

   
 

Nun mag die Welt mit ihrer Lust vergehen;
Bricht gleich der Mangel ein,
Doch kann die Seele freudig sein.
Wird durch dies Jammertal der Gang
Zu schwer, zu lang,
In Jesu Wort liegt Heil und Segen.
Es ist ihres Fußes Leuchte und ein Licht auf ihren Wegen.
Wer gläubig durch die Wüste reist,
Wird durch dies Wort getränkt, gespeist;
Der Heiland öffnet selbst, nach diesem Worte,
Ihm einst des Paradieses Pforte,
Und nach vollbrachtem Lauf
Setzt er den Gläubigen die Krone auf.

 

Ara passarà el món i la seva opulència;
mal que això comporti mancança,
Així i tot, l’ànima cal que estigui contenta.
Si en el camí per aquesta llagrimosa vall
massa amargós, massa llarg,
troba en els mots de Jesús salut i esperança.
Ell és el llantió dels seus peus, la llum del seu camí.
Qui travessa aquest desert amb fe,
amb aquesta paraula serà assaciat i nodrit;
el mateix Salvador, amb la seva Paraula,
un dia, li obrirà les portes del Paradís,
i un cop acabada la singladura,
posarà al creient la corona merescuda.

       

10

Aria (Duetto) S A

10

Ària - Duet [Soprano, Contralt]

 

Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo

   
 

Laß, Seele, kein Leiden
Von Jesu dich scheiden,
Sei, Seele, getreu!
Dir bleibet die Krone
Aus Gnaden zu Lohne,
Wenn du von Banden des Leibes nun frei.

 

Ànima, que cap sofriment,
t’allunyi de Jesús,
ànima meva, sigues fidel!
Hi ha una corona per tu,
el guany de la teva fe,
quan dels lligams del cos te’n puguis desfer.

       

11

Choral

11

Coral [S, C, T, B]

 

Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo

   
 

Die Hoffnung wart' der rechten Zeit,
Was Gottes Wort zusaget.
Wenn das geschehen soll zur Freud,
Setzt Gott kein g'wisse Tage.
Er weiß wohl, wenn's am besten ist,
Und braucht an uns kein arge List,
Des solln wir ihm vertrauen.

 

L’esperança aguaita l’hora adient,
que la paraula de Déu ha promès;
si això amb goig s’esdevindrà,
Déu no ha dit quin jorn serà.
Ell sap de cert el millor moment
i no ens vol fer pas cap trampa,
cal, doncs, que li posem confiança.

       

--

Traducció al català d’Antoni Sàbat i Aguilera

Contributed by Antoni Sàbat i Aguilera (April 2009, June 2014)

Cantata BWV 186: Ärgre dich, o Seele, nicht for 7th Sunday after Trinity (1723)
Discography: Details & Complete Recordings | Recordings of Individual Movements
Discussions: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Part 4

BWV 186 Text: German-1 | German-6 | German-7 | NBA Text
Translations: English-1 | English-3I | English-3P | English-6 | English-10 | English-14
Catalan-1 | Chinese-2 | Danish-1 | Dutch-0 | Dutch-3 | French-4 | French-5 | French-6 | Hebrew-1 | Indonesian-1 | Italian-2 | Norwegian-1 | Polish-1 | Russian-1 | Russian-3 | Spanish-3 | Spanish-7 | Spanish/English-8
Chorale Text: Es ist das Heil uns kommen her [BWV 186/6,11]

Catalan Translations: Sorted by BWV Number | Sorted by Title | Sorted by Event


Texts & Translations: Main Page | Cantatas BWV 1-50 | Cantatas BWV 51-100 | Cantatas BWV 101-150 | Cantatas BWV 151-200 | Cantatas BWV 201-224 | Other Vocal BWV 225-249 | Chorales BWV 250-438 | Geistliche Lieder BWV 439-507 | AMN BWV 508-524 | Other Vocal 1081-1164 | BWV Anh | Chorale Texts | Emblemata | Sources | Poets & Composers
Discussions: Texts: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Translations: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Part 4




 

Back to the Top


Last update: Thursday, September 22, 2022 03:02