| |
Leichtgesinnte Flattergeister
Rauben sich des Wortes Kraft.
Belial mit seinen Kindern
Suchet ohnedem zu hindern,
Dass es keinen Nutzen schafft. |
|
Els esperits frívols i estordits
Es perden el poder de la paraula.
El maligne amb la seva trepa
Miren de fer-los la llesca,
Perquè no els faci cap profit. |
| |
O unglückselger Stand verkehrter Seelen,
So gleichsam an dem Wege sind;
Und wer will doch des Satans List erzählen,
Wenn er das Wort dem Herzen raubt,
Das, am Verstande blind,
Den Schaden nicht versteht noch glaubt.
Es werden Felsenherzen,
So boshaft widerstehn,
Ihr eigen Heil verscherzen
Und einst zugrunde gehn.
Es wirkt ja Christi letztes Wort,
Dass Felsen selbst zerspringen;
Des Engels Hand bewegt des Grabes Stein,
Ja, Mosis Stab kann dort
Aus einem Berge Wasser bringen.
Willst du, o Herz, noch härter sein? |
|
O condició funesta de les ànimes esgarriades,
Que van fent camí d’aquesta manera,
I de més a més
Amb l’astut Satanàs al darrere,
Que captura la Paraula dels cors,
D’aquells que cecs han perdut l’esma,
I no entenen ni veuen el què els fa mal.
Els seus cors es tornen de pedra,
I, en defugir-ne amb mala fe,
Llur pròpia salvació perden
I en un ai, ho paguen amb la pell.
Sí, l’última paraula de Crist té fortalesa,
Fins i tot, pot esmicolar un roquisser;
La mà d’un àngel, de la fossa, en mogué la pedra,
Sí, i també, la vara de Moisès,
Va fer que en brollés l’aigua d’una penya.
I tu, O cor, encare segueixes amb la teva duresa? |
| |
Der schädlichen Dornen unendliche Zahl,
Die Sorgen der Wollust, die Schätze zu mehren,
Die werden das Feuer der höllischen Qual
In Ewigkeit nähren. |
|
L’Incomptable número d’espines malèfiques,
El desfici de la luxúria, l’afany de riqueses,
Aflamen el foc dels turments infernals
Per tota l’eternitat. |
| |
Von diesen wird die Kraft erstickt,
Der edle Same liegt vergebens,
Wer sich nicht recht im Geiste schickt,
Sein Herz beizeiten
Zum guten Lande zu bereiten,
Dass unser Herz die Süßigkeiten schmecket,
So uns dies Wort entdecket,
Die Kräfte dieses und des künftgen Lebens. |
|
Així és com s’ofega la virtut,
I es perd sense profit la bona llavor,
D’aquell que no prepara a temps el seu cor,
En rectitud d’esperit,
Per a sembrar-lo en terra uberosa;
Perquè el nostre cor pugui assaborir les dolceses,
Que la seva Paraula ens mostra,
La virtut d’aquesta vida i de la que ha de venir. |
| |
Laß, Höchster, uns zu allen Zeiten
Des Herzens Trost, dein heilig Wort.
Du kannst nach deiner Allmachtshand
Allein ein fruchtbar gutes Land
In unsern Herzen zubereiten. |
|
Déu Suprem, deu-nos en tot moment
La vostra paraula, el vostre conhort.
Sols amb la vostra mà omnipotent
Podeu assaonar un conreu uberós
En el fons dels nostres cors. |
